tag:blogger.com,1999:blog-1311815917665653325.post337547756678838934..comments2023-10-29T15:26:38.274+01:00Comments on Imprescindibles.: Llegim?Mahaltahttp://www.blogger.com/profile/01068079082769059021noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-1311815917665653325.post-61819458589907499972016-01-16T20:11:31.562+01:002016-01-16T20:11:31.562+01:00Ostres Estela! No em deixes massa més a dir, gràci...Ostres Estela! No em deixes massa més a dir, gràcies, en realitat per ara només ho faig per a mi però sempre és un plaer (i un orgull) saber que el que escrius desperta alguna cosa en els altres. Una abraçada forta!Mahaltahttps://www.blogger.com/profile/01068079082769059021noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1311815917665653325.post-77806032773537447392016-01-16T20:05:29.500+01:002016-01-16T20:05:29.500+01:00"Llegir m,omple, escriure em buida" ......."Llegir m,omple, escriure em buida" .....no és podria dir més bonic i més real. M,encanta com escrius i el que escrius. Amb un estil únic i diferent. No deixis mai d,escriure.<br />Les paraules construeixen i curen, gràcies per compartir aquesta medicina.<br />En sentirem a parlar de tu Marta, tens talent, inspiració i tècnica....que més és pot demanar?<br />Doncs....que a més a més ets preciosa!<br /><br />EstelaAnonymoushttps://www.blogger.com/profile/09693126948152065242noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1311815917665653325.post-54808050557286964482016-01-15T20:42:45.460+01:002016-01-15T20:42:45.460+01:00La creació comença en un preciós i precís moment.
...La creació comença en un preciós i precís moment.<br />Gràcies a tu, filla.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/07396165887784686885noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1311815917665653325.post-15009095454481228582016-01-14T23:29:44.029+01:002016-01-14T23:29:44.029+01:00A estimar les paraules en vaig començar a aprendre...A estimar les paraules en vaig començar a aprendre en aquell parc, potser per fidelitat o per admiració. Et recordo llegint 'Els fantasmes del Trianon' d'en Nestor Lujan, o algun dels llibres de la Carme Riera, 'Te deix, amor, la mar com a penyora'... Et demanava que em llegissis algun dels seus paràgrafs, tot i no entendre absolutament res del que deien, envejant la intimitat que semblaves compartir-hi. Més tard recuperant-los vaig mirar de gaudir-los a la meva manera. Hi ha parts de mi que no són només meves, hi ha racons que també us pertanyen a vosaltres. Gràcies mare.<br />Mahaltahttps://www.blogger.com/profile/01068079082769059021noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1311815917665653325.post-26284252666601536292016-01-14T22:27:57.427+01:002016-01-14T22:27:57.427+01:00Mon dieu...!!! Quin bo em dona de llegir el teu es...Mon dieu...!!! Quin bo em dona de llegir el teu escrit! Genial...<br />Em transportes en el temps a aquella nena de 3 anyets amb qui baixava al parc, i que sovint deixava el sorral per seure al banc, al costat de la mare, imitant-li els gestos i observant el gaudi que semblava donar aquell objecte amb tapes que acaronaven un grapat de fulls... Ja apuntaves maneres, Marta... T'encoratjo a que continuiis endavant!!!!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/07396165887784686885noreply@blogger.com