Els 7 imprescindibles.

“ Read the books that mysteriously show up in your life, and pay close attention to conversations that seem to indicate you are being called to something new. “  Dr. Wayne Dyer

(sona) 1234 - Feist

Com diria aquell, lo prometido es deuda, us porto el meu top 7. 

Per què un llistat de set? Sé que es fa estrany, no és l’habitual, però no volia estalviar-me’n cap. De fet, veureu que hi ha cops que n’anomenaré més d’un en una mateixa posició, ho faré quan es tracti de sagues, és a dir, narracions que s’expliquen a través de diferents volums de llibres, quan un de sol no conclogui (mai) la història. 

Quedi clar que no és un llistat dels meus preferits forever and ever, potser aquest també em plantejo fer-lo, però implicaria mesos d’esforç i suor. Triar-ne un, tres... Set? Ha-ha. Heroic. És un problema per la meva jo del futur, ja s’ho farà. 

Procedim mes amis!

Pulp Fiction, 1994, tumblr.

(de l’últim al primer, prometo no fer spoilers...)

#7 Persiguiendo a Sílvia / Encontrando a Sílvia - Elísabet Benavent

Ed. Suma, 2014

Llengua: Castellà

" ¡Te vas a enamorar! Y tú ¿qué estarías dispuesta a hacer por amor? Sílvia trabaja en una importante multinacional y está perdida. Sílvia necesita encontrar a alguien para olvidar a Álvaro. Álvaro es su jefe y acaba de romperle el corazón. Bea, su mejor amiga, le propone un viaje. Y allí Sílvia se encuentra con Gabriel. Gabriel es una estrella de rock y también tiene problemas. Sílvia y Gabriel conectan desde el principio. Y pronto descubrirán que ese encuentro cambiará sus vidas. "

És divertidíssima la forma en la que escriu aquesta autora. És àgil, fresca, moderna. Un rotllo (més nostrat i molt menys esnob) de Sex and the City. Em va enganxar rapidíssim. Cito aquests dos llibres perquè són els primers que vaig llegir-me d’ella, després em va faltar temps per fer-me amb la resta del que té publicat. 

És un tipus de literatura molt infravalorada, encarada sobretot al públic femení (d’entre els vint i els quaranta) hi ha qui la qualificaria de frívola, ans al contrari, és optimista però punyent alhora. Tota la seva obra gira al voltant de conceptes com el de l’amor i l’amistat, sobretot aquesta última, però no resulta ensucrada, que sempre és un problema. 

La protagonista, la Sílvia, es construeix de manera que encaixa amb qualsevol de nosaltres, és imperfecta i tenaç. 

Des del meu punt de vista, els personatges i la manera que té d’encarar l’erotisme, són el seu punt fort. Potser la part més feble dels dos llibres és el fil narratiu, que tot i que a mi m’ha encantat, podria entendre que hi hagi qui el trobi inversemblant. Personalment recomano moltíssim a aquesta autora, sobretot quan no teniu ganes de trencar-vos el cap pensant en problemes reals, de la vida real. L’escenari de lectura perfecte? Un mojito, sol, platja i un dels seus llibres. Llegiu i jutgeu-ho vosaltres mateixos.

#6 Series de Culto - Toni de la Torre

Ed. (Planeta) Timunmas | Série Volúmenes Independientes, 2015

Llengua: Castellà

" Series de culto es un análisis sin precedentes que une presente y pasado del mundo serial. El lector encontrará un ensayo pionero sobre la autoría, además de un total de cien series resumidas y analizadas (¡sin spoilers!), entre las que figuran algunas de referencia como «Breaking Bad», «Los Soprano» o «True Detective», pero también nos revela joyas desconocidas como «Bron/Broen», «The Shadow Line» o «Burning Bush». "

(Sí, sóc una freak and I'm lovin' it! xD)

Toni de la Torre ja va auto-publicar-se l’any 2014 (que té mèrit, tal com està el tema) l'assaig Joyas Seriéfilas, i gràcies a l’èxit d’aquest, que es va esgotar a finals d’aquell mateix any, Timunmas va reeditar-ne una nova versió ampliada i actualitzada.

Un manual imprescindible per a qualsevol que tingui ganes d’endinsar-se en el món de les sèries, però de qualitat, perquè tot el que porta el segell d’en Toni val la pena mirar-s’ho. Com ja vaig dir en un post anterior quan un producte o en aquest cas un crític serièfil, em convenç, miro de ser-hi fidel. 

El format d’aquest llibre-manual és fantàstic, petit, manejable, i cada capítol és un repàs breu del millor de cada sèrie, dues pàgines màxim, plenes de curiositats i de dades súper interessants, a més a més de la fitxa tècnica de rigor. 

Per algú que mira d’aplicar-ho a la feina, engreixant el seu treball final de carrera, creieu-me, és un gran cop de mà. (Gràaaacies Toni!)

#5 La teoría de la caja - Toni de la Torre

Ed. (Planeta) Timunmas | Série Volúmenes Independientes, 2015

Llengua: Castellà

" Lost, Star Wars, Star Trek, Súper 8, Fringe, Misión Imposible... Todos estos títulos tienen algo en común: el nombre de J. J. Abrams. El joven creador de la serie que puso patas arriba el mundo de la televisión se ha convertido en una figura clave en el desarrollo de las nuevas ficciones y ha revalorizado sagas del calibre de Star Wars o Star Trek. En este ensayo, el crítico de series Toni de la Torre da las claves para entender al guionista a la vez que hace un retrato sobre un hombre apasionado que ha sabido transmitir al gran público su amor por las historias y por el misterio como motor artístico. "

Més del mateix. En Toni de la Torre torna a fer-ho però aquest cop amb una edició preciosa, de col·leccionista. En aquest assaig ens capbussem en la figura del director/guionista/productor J.J Abrams, a qui adoro i venero vorejant l’obsessió, creador de sèries com Lost o Fringe i director de, per exemple, l’última pel·lícula d’Star Wars. 

En l'interior del llibre hi trobarem, explicada i posada en context, l’obra completa d’Abrams, la seva teoria de la caixa opaca, fotografies d'escenes de les pel·lícules o sèries més celebrades, detalls de rodatge, curiositats... És un llibre-tresor (també pel seu preu) per als fetitxistes com jo, d’aquells que ensenyes amb orgull quan venen visites. A més a més, jo el tinc signat. Plaer i riure malèfic ;) Molt recomanable.

#4 Indigneu-vos / Comprometeu-vos - Stéphane Hessel

Ed. Destino, 2011

Llengua: Català

“ Quan algú com Stéphane Hessel fa una crida a la «insurrecció pacífica», a rebel·lar-se, se l'ha d'escoltar. Perquè Hessel als seus noranta-tres anys, sap de què parla: membre de la Resistència francesa, supervivent de Buchenwald, militant a favor de la independència algeriana i defensor de la causa palestina, aquest lluitador etern és, a més, l'únic redactor encara viu de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.“

Calia posar en aquesta llista un text que li donés valor afegit, confesso que vaig llegir-los per preinscripció acadèmica però igualment els vaig gaudir de valent. Stéphane Hessel (1917-2013) era un visionari, una d’aquelles persones amb qui m’hagués encantat poder compartir un cafè i una xerrada. 

Considerat un dels ideòlegs del moviment dels indignats, a ‘Indigneu-vos’ Héssel estableix tres grans reptes que cal comprendre amb profunditat si el que es vol és avançar com a societat moderna. La desigualtat creixent entre rics i pobres, els drets humans i l’estat del planeta. Expressa, també, la necessitat d’acabar amb la violència mitjançant la conciliació entre cultures, i en pro d’una reconciliació pacífica. 

“Crear, és resistir. Resistir, és crear”

Poc després d’’Indigneu-vos’ van editar-li ‘Comprometeu-vos’, un manifest complementari que mira de despertar consciències, un llibre necessita l’altre per acabar de comprendre’s. ‘Comprometeu-vos’ proclama l'obligatorietat d'adquirir compromís com a camí cap a
l’enriquiment cultural, espiritual i ètic, més enllà del consumisme actual. Exalta, sobretot, el paper de l’acció local com a mitjà per a assolir la justícia global.
Bé, interessantíssim, de debò, si voleu comprendre una mica millor el marc social actual, no ho dubteu, és una iniciació fantàstica que t’indigna de la forma més positiva.

#3 En los zapatos de Valeria / Valeria en el espejo / Valeria en blanco y negro / Valeria al desnudo - Elísabet Benavent

Ed. Suma, 2013

Llengua: Castellà

“ A Valeria parecen irle muy bien las cosas. Su primer libro ha tenido una gran acogida, es joven, está casada con un hombre guapo e interesante y tiene unas amigas nada aburridas. Pero no es oro todo lo que reluce y ella lo sabe muy bien. Lola, Nerea y Carmen acompañan a Valeria con sus problemas y con sus ocurrencias en este viaje en busca de la sinceridad a uno mismo, en el que entre sexo, amor y otras locuras no todo va a ser precisamente fácil. “

Dues paraules: Absolutament addictiva. Punt. Bàsicament així resumiria aquesta tetralogia, però no n’hi hauria prou per a fer-se’n una idea, m’explicaré millor. Durant el període de temps que vaig dedicar-li a la saga Valèria, que va ser molt poquet, vaig llegir més del que vaig parlar, menjar o dormir. Per tant el posaria força amunt en la llista de llibres que creen addicció.

Aquesta és una saga coral on la interlocutora canvia en cada un dels capítols, tot i que majoritàriament és la Valèria qui parla, l’Elísabet Benavent també els hi dóna veu a les seves amigues. Això ens ofereix la possibilitat de comprendre que hi ha tantes realitats com persones i a més, resulta francament divertit jugar a buscar coincidències. Identificar-se, o identificar algú del teu entorn, amb les protagonistes, és facilíssim.

Una sèrie de llibres encarats al públic femení que voreja la trentena, com tots els de l’autora, i de temàtica pseudo-eròtica? No sabria ben bé on encaixar-los. Totalment desvergonyits, amb classe, polidets, no resulten massa exasperants per la repetició, ni innecessaris. M’encanta que li avorreixin els personatges perfectes, res de noies amb cossos esculturals, o de prínceps blaus d’armadura impol·luta preparats per a salvar-nos. No, parlem de dones independitzades, ambicioses, i amb diferents graus de maduresa. Us sona? Everyday life. 

De tots, el que més em va agradar va ser el primer, el segon llibre fluixeja una mica, potser per aquesta mania que darrerament tenen les editorials d’intentar allargar les històries sigui com sigui. Pot exasperar-te com arriba a complicar-se. No obstant això, tot i fer-te una idea clara de com acabarà i potser per tossuderia, et negues a deixar-los. I dono gràcies al cel quan començo una sèrie de llibres que ja està acabada. L’alternativa és esperar impacient. Com una gossa ansiosa de l’infern, traient foc pels queixals. Molt xunga. 

#2 El jilguero - Donna Tartt

Ed. Lumen, 2014

Llengua: Castellà

“ Una novela de iniciación a la vida que tiene el ritmo de un thriller. Al acercarnos a El jilguero, vamos enfocando una habitación de hotel en Amsterdam. Theo Decker lleva más de una semana encerrado entre esas cuatro paredes, fumando sin parar, bebiendo vodka y masticando miedo. Es un hombre joven, pero su historia es larga y ni él sabe bien por qué ha llegado hasta aquí.¿Cómo empezó todo? Con una explosión en el Metropolitan Museum hace unos diez años y la imagen de un jilguero de plumas doradas, un cuadro espléndido del siglo XVIII que desapareció entre el polvo y los cascotes (...) El jilguero, probablemente el primer clásico del siglo XXI. “

Vaig autoregalar-me El Jilguero ja fa dos Sant Jordi i la vaig tenir rondant per casa força temps, és un totxo important i no trobava mai el moment de posar-m’hi. Quan obro un llibre miro de ser constant per no perdre’m res, odio deixar-los a mitges. Potser per això em va costar tant començar-la. Per sort vaig trobar el moment de fer-ho. 

Guanyadora del Pulitzer de novel·la, Dona Tartt és una escriptora de les d’abans, de les que cuiden fins al mínim detall i es fan de pregar a l’hora de publicar. El Jilguero surt després d’una dècada de sequera, m’explico? Tartt no fa les coses a mitjes. La majoria de les seves novel·les superen les mil pàgines i estan impregnades de misteri i aires dickensians, o això diu The New York Times. 

No vull fer-vos cap spoiler, m’encantaria que la llegíssiu perquè és exquisida i explicar-vos massa us xafaria la guitarra. No seré jo qui ho faci. 

A grans pinzellades, és una barreja de thriller, novel·la psicològica i elogi a la història de l’art, res a veure amb el Codi Da Vinci de Brown, de fet, li dóna una pallissa d’allò més contundent al best-seller. Magistralment escrita, una traducció brillant, la radiografia del protagonista és tan profunda que l’adoptaries com a part de la família, a ell i als seus traumes. Theo, que és el personatge principal, va creixent i evolucionant de forma gradual a partir de la mort violenta de la seva mare. L’escenari, el Metropolitan Museum de Nova York i l’objecte de desig un quadre del segle XVIII, que desapareix en un atemptat. 

No us enganyaré, no és una lectura àgil, ni lleugera, la prosa d’aquesta autora és genial però pesa, se li ha de dedicar temps i silencis, malgrat tot no se’m va fer gens llarg i vaig devorar-lo tant com als altres. La diferència? Quan l’acabes et sents com qui ha dinat bé, amb una bona copa de vi i un bon postre. Proveu-ho.

#1 Outlander - Diana Gabaldon

Ed. Salamandra, 1991 (reeditada al 2014)

Llengua: Castellà

“ Recién acabada la Segunda Guerra Mundial, una joven pareja se reúne por fin para pasar sus vacaciones en Escocia. Una tarde, cuando pasea sola por la pradera, Claire se acerca a un círculo de piedras antiquísimas y cae de pronto en un extraño trance. Al volver en sí se encuentra con un panorama desconcertante: el mundo moderno ha desaparecido, ahora la rodea la Escocia de 1734, con sus clanes beligerantes y supersticiosos, hombres y mujeres rudos, a veces violentos, pero con una capacidad de vivir y de amar como Claire jamás había experimentado en su anterior vida. Acosada por los recuerdos, Claire tendrá que elegir entre la seguridad del futuro que dejó atrás y la apasionante incertidumbre del pasado que ahora habita. ”

I per fi acabem, i de la millor manera. Us proposo un viatge a l’Escòcia del s.XVIII, envoltats de muntanyes, tartans, clans familiars, política, història i tradicions, de la mà d’una DONA (així, amb majúscules) a qui respectareu de seguida, us ho asseguro. M’ho compreu? Doncs feu-vos de pressa amb aquest llibre.

Outlander és el primer d’una sèrie encara per acabar, aquesta saga per ara, consta de vuit llibres i seguint. A més, Diana Gabaldon s’ho passa genial escrivint i es nota, la narrativa que ja és bona en el primer, no deixa de millorar a cada llibre que publica, les trames adquireixen més profunditat i versemblança, tot i tractar-se d’una saga de components fantàstics. 

És una autora que es documenta moltíssim, els llibres més enllà de la trama romàntica principal estan plens de dades històriques (i mèdiques), detalls que ambienten al lector en el context, tradicions i costums de la població de l’època, i a més, els personatges es construeixen fisicament i psicològicament de manera excepcional. No podreu evitar parar de llegir per buscar a la wikipedia els fets que s’hi descriuen, tot i que arriba un punt que n’aboca tants que el tema es fa insostenible, millor que prengueu apunts.

El nostre protagonista principal masculí és James Alexander McKenzie Fraser i he de confessar que n’estic profunda, i irremeiablement enamorada. What a man! Ja no se’n couen d’aquests. Un escocés que lluita per la independència, molt arrelat a la seva terra i a la família, fet a l’antiga, i amb maneres de lord britànic. Tot i que no crec que a ell li fes massa el pes escoltar això últim. 

La protagonista femenina és la Claire, una infermera anglesa, una emancipada de fet, que es veu transportada un parell de segles endarrera i mira de posar ordre a una societat arrelada als seus costums, no sempre lògics o efectius, i als prejudicis corresponents.

Al llarg de les diferents entregues de la sèrie, Gabaldon ens porta a l’Escòcia dels clans, a l’Anglaterra monàrquica, a la sofisticada cort francesa, i fins i tot, al Carib. Molt per una sola vida, però és que aquests llibres cal encarar-los des del punt de vista de l’aventura i creieu-me, res hi és sobrer. 

Agafeu-vos-ho amb calma i bons aliments perquè aquesta saga us prendrà molt temps, però creieu-me, quan l'acabeu, sentireu que haurà estat una bona inversió.

Si heu arribat fins al final d'aquest post, enhorabona! Sé que s’ha fet llarg, però valia la pena treballar-s’ho bé, sou uns valents. Moltíssimes gràcies per llegir-me!

Salut i lletres!

Mahalta.