Páginas

domingo, 14 de febrero de 2016

Benito Taibo; (TED)

<< La República democrática de los Lectores >>


La majoria de records que tinc neixen de la casualitat, de la sorpresa, els fets que més em marquen, els que no oblido, són aquells que succeeixen sense esperar-m’ho. 

Ahir al vespre, mentre navegava per internet, vaig descobrir un vídeo molt especial. Es tracta d’una xerrada organitzada per TED, una comunitat sense ànim de lucre, fundada l'any 1984, que per mitjà de conferenciants d’origen i especialitats professionals diverses, tenen en comú la voluntat de difondre idees i missatges per al CANVI: social, econòmic, polític, tecnològic... etc.
En aquest cas, la xerrada va a càrrec de Benito Taibo (1960), escriptor mexicà i autor, entre d’altres de Persona Normal (2011) i Cómplices (2015), tots dos editats per Planeta

Confesso que encara no n'he llegit cap dels dos, tot i que n'he trobat crítiques boníssimes, sobretot de 'Persona normal', que fa setmanes que apareix en les 'millors lectures de l'any'. El que és segur, i amb data d'ahir, és que passen a formar part de la meva llista extensíssima de pendents, i absolutament necessaris. Un altre autor a seguir.
"No hay nada más peligroso que un lector." Benito Taibo, TEDtalk, 2 de novembre de 2015.
Aquest és un post ben senzill, simplement tenia ganes de fer-vos partícips de la meva troballa i convidar-vos, enèrgicament, a que us escolteu la xerrada, que tot i que a causa del marcat accent mexicà de l’escriptor, hi ha estones que costa d'entendre, no deixa de ser molt, molt interessant. Val la pena que us ho prengueu amb calma, i us la torneu a posar les vegades que facin falta. 
Un missatge per a la vida que, qualsevol de nosaltres, voldria ser capaç de transmetre a les futures generacions, i a les presents! Perquè mai no és tard, ni és mal moment, per obrir un llibre.


"Somos lo que hemos leído o seremos, por lo contrario, la ausencia que los libros han dejado en nuestras vidas?" Tomás Eloy Martínez.

Gaudiu-la. 




p.s El poema que recita l'escriptor, d'en Rafael Alberti, és 'de una belleza apabullante'. Us en deixo el link, per si voleu donar-li un cop d'ull :)


Salut i lletres!

Mahalta.

4 comentarios:


  1. Només hi ha un comentari a fer: gràcies.

    Una gran aportació, un gran poema i una gran sentència la del tal Tomás Eloy Martínez que, reconec la meva ignorància, mai havia sentit a parlar.

    Gràcies altre cop. Esplèndid!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. :) és genial, oi? Joietes. Jo tampoc n'havia sentit a parlar, no ets pas l'únic, vaig googlejar-lo un cop escoltada la xerrada. 'No te acostarás...' (gràcies a tu)

      Eliminar
  2. ... o potser la casualitat no existeix, i resulta que anem obrint camí, amb l'esforç i la persistència, d'allò que ens cal...

    Genial! Molt de gust de conèixer al Ted, gràcies per compartir el teu descobriment!!!!

    ResponderEliminar

¡¡Gracias por leerme y comentar!!

Tus opiniones enriquecen el blog, no dejes de añadirla (procura, por favor, hacerlo con respeto). No se admite el SPAM, pero puedes dejar tu enlace si antes has comentado la entrada, me pasaré por tu blog tan pronto pueda.

Salut i lletres. :)