Beware the dog.

(sona) Rude - Walk off the Earth

Diuen que els problemes no venen mai sols. Ha-ha. Aquí, qui us parla, en té un cum laude. El cul encetadíssim, perquè ens entenguem. Què us he d'explicar? No sóc de les que quan entra en una habitació, l'il·lumina. No irradio carisma, ni optimisme, desencanteu-vos. Gràficament, sóc de les que es recolza en un costat, en una posició que mira de ser sexy i interessant (posant 'morritos', que és la marca de la casa), i n'apaga els llums per accident.

tumblr.

Prenc la ironia del moment com a defensa i pobre del qui es posi amb mi abans que jo mateixa, Tarantino al meu costat pentina princeses. Beware the dog.

El que us deia, no tinc tendències hippies, no suporto els missatges motivacionals d'en Cohelo, ni em poso encens per estudiar. Més aviat em pesa la tossuderia, i amb això vaig tirant, insistint, prenent-me el tema del ridícul a la lleugera.

Però hi ha cops que tens el pap tan ple que és necessari deixar-se anar, ja em perdonareu, avui m'agafeu així. 

Si sóc del tot sincera, em reconec certa tendència a la hipocondria, a més a més, m'autodiagnostico, i sovint ho faig mitjançant sant Google, total, que sempre és càncer. 

M'he passat els últims 10 anys sense visitar cap dentista. I no és per fòbia, no tinc problemes amb les bates blanques, però, en general, he gaudit d'una bona salut dental. Doncs, en aproximadament un semestre, he conegut el 80% de les patologies del vademècum odontològic. Així, de primera mà, que és com mola més. 

Però el que mola de veritat és el que val un queixal, ep, a preu de llauneta de caviar iraní. Un parell d'hipoteques per queixal, mínim.

Que no tinc dret ni a espolsar-me les misèries a base de xocolata, que és ben sabut que és l'antidepressiu més efectiu que hi ha (a falta de pan...) va i em surten, no una, sinó, mitja dotzena, de càries!! Comptant-ho ràpidament. 

tumblr.

L'acudit s'acaba quan t'entreguen el total de la factura. I llavors, amics meus, toca decidir què en serà del mes vinent. Tu, que vas de personeta gran, i que encara et fan falta un parell de clatellots per a ubicar-te (i uns quants estalvis). O t'ho arregles, i llueixes un somriure profident sense infeccions, o vas de ventre. Però tot no pot ser. 

Com aneu de receptes d'arròs? Amb il·lusió. Puto Carpe Diem. 

Marta Bellvehi ©

Salut i lletres, optimistes!

Mahalta.