Guilty pleasures vol. 1

(sona) Sugar - Maroon 5

(... que no t'hauries de perdre si ets tan bleda com jo) Perquè tots en tenim de plaers culpables. Vicis inconfessables que ens fan envermellir i que guardem secretament, just al costat de la nostra dignitat. En la línia d'Imprescindibles, us parlo d'objectes culturals que he devorat al llarg dels anys. A glopets petits, no us espantaré abans d'hora :) 

tumblr.

Any nou, vida nova! Fora vergonyes! Mirar documentals sobre músics desapareguts està molt de moda, però siguem honestos, amb les següents no ens adormim mai. Embrutar-se les mans deixant de banda les bones maneres, un parell de vegades a l'any, va la mar de bé. Fins i tot diria que és saludable. Segur que Freud, de tant en tant, també xarrupava caps de gamba. 

Qui ens jutjarà? Al cap i a la fi a aquest blog encara el segueixen 4 gats, aprofitem-ho ;)

Me n'oblidava, a casa nostra no s'estilen massa les litrones de gelat de xocolata, rotllo americà, però per a acompanyar qualsevol de les propostes que us faig, la nutella és l'ingredient perfecte.

Vol. I ; Les pel·lis que adoro en la intimitat (sóc una romàntica)

• La Princesa Prometida 1987, (EU) 

Director: Rob Reiner 

Repartiment principal: Cary Elwes, Robin Wright, Mandy Patinkin

"Mi nombre es Íñigo Montoya. Tu mataste a mi padre. Prepárate a morir!"

Ah... (sospir) Us presento en Westley, el meu primer amor (a.k.a Cary Elwes). No recordo quan la vaig veure per primera vegada, es va estrenar abans que jo nasqués, però dubto que construís frases amb coherència. Emocionar-me amb aquest tipus de pel·lícules és innat, i si a més li sumem prínceps, espases, bruixes i postes de sol... BINGO. Ja em tenen. Sóc tova. El guió és força divertit, m'encanta el moment Íñigo Montoya, que a més, com a curiositat, l'interpreta l'actor Mandy Patinkin, un dels protagonistes de la sèrie Homeland. La princesa és la Robin Wright, que segur també recordareu de House of Cards. Una peli que no ha envellit massa malament, tot i els clixés de gènere: princesa amb dificultats necessita príncep al rescat. Què hi farem. La producció té un punt vintage que mola i, com a bon plaer culpable, no em canso mai de veure-la. 

The Princess bride, 1987, tumblr

• A walk to remember  (Un paseo para recordar) 2002, (EU)

Director: Adam Shankman

Repartiment principal: Mandy Moore, Shane West

"Be with someone who brings out the best in you."

La Jamie (Mandy Moore), és càndida, conservadora i l'única filla del pastor de l'Església del poble. En Landon (Shane West), popular i descarat, ha crescut en una família humil. Criticar aquesta pel·lícula seria com pegar-li amb un bat de beisbol a un sac ple de gatets. Molta tendresa, promesa d'amor etern i llàgrimes. Fertilitzant de la frustració femenina adolescent, és complicat estar-hi a l'altura nois. Ni un gran guió, ni una gran interpretació, és dolenta i previsible, no ens enganyem. Marca totes les caselles de tòpics, però per alguna cosa l'afegeixo en aquest llistat.
I queeè? És com quan et menges una bossa ben plena de llaminadures, saps que acabaràs amb mal de panxa, però el que t'importa és el gerundi, i endavant. Mort per diabetis.

A Walk to Remember, 2002, tumblr.

• P. S I love you 2008, (EU)

Director: Richard LaGravenese

Repartiment principal: Hilary Swank, Gerard Butler

"Don't be afraid to fall in love again. Watch out for that signal when life as you know it ends. 

P.S I will always love you."

G-e-r-a-r-d-B-u-t-l-e-r. I res més, ho podríem deixar aquí, però NO! És que a més de tota la seva hipnotitzant masculinitat, aquesta és una pel·lícula taaan rebonica, que ploro arcs iris, muntada en un unicorn rosa, cada vegada que la veig. I vosaltres també plorareu, moltíssim, i riureu, perquè us deixarà una mica catatòniques. La crítica la va destrossar, els va semblar massa sensiblera, però qui n'esperava teoremes morals? Compleix el seu objectiu. En acabar, tots volem fer la cullereta una estona, ni que sigui amb el coixí. I personalment, crec que la Hilary Swank està prou bé. No us en faré cap spoiler, no se n'ha d'explicar ni una coma. Però aviso, això no passa, no trobareu irlandesos solters com ell... és ficció. Ho sento, algú ho havia de dir.

P.S I Love You, 2008, tumblr.

• The Notebook (El Diario de Noa) 2004, (EU)

Director: Nick Cassavetes

Repartiment principal: Ryan Gosling, Rachel McAdams

"It's not going to be easy. It's going to be really hard. We're going to have to work at this everyday, but I want to do that because I want to be with you. I want all of you, forever, you and me, everyday."

Hi havia de ser. Sí o sí. I no em digueu que sóc l'única, perquè el 80% de la població femenina dels 90, com a mínim, adora absolutament aquesta pel·lícula. I avui compara, o ha comparat, la seva relació de parella amb la que mantenen en Noah (Ryan Gosling) i l'Allie (Rachel McAdams). Confesseu-ho, vosaltres també ho heu fet. (Si se n'ha sortit, feliciteu-vos) 
Carolina del Nord, finals dels anys 30, en Noah viu amb el seu pare, i s'ocupa de totes les despeses, l'Allie Nelson és una noia de bé, farta de fer sempre el que li diuen. S'enamoren, però sembla que tot els va en contra. Fins aquí tot com sempre, però realment és una bona comèdia romàntica. Les interpretacions dels dos actors són molt correctes, de fet ells suporten el pes de la pel·lícula. La fotografia i el disseny de vestuari és elegant, bé, què us he de dir, una de les meves preferides. I que no me'n facin mai cap remake, que és perfecta i rodoneta tal com està i me l'ha destrossarien. 

The Notebook, 2004, tumblr.

• Frozen 2013, La Sirenita 1989 (whatever, Disney)

La Sirenita, 1989, tumblr

"Only an act of true love can thaw a frozen heart."  Frozen.

No podia obviar la factoria Disney. El meu avi em va regalar la primera pel·lícula amb VHS (creieu-vos-ho, encara no existia internet), La Sirenita, quan tenia quatre o cinc anys. El pobre no sabia que estava alimentant un monstre. Filla única com sóc, i apassionada, em passava el dia reproduint-ne els diàlegs i les cançons, me les sé des de llavors. O que els hi preguntin a les meves amigues, després d'un sopar on hi ha abundat el vi.
Sé que corro el risc de patir una massacre feminista, que sembla tenir jurada una guerra contra les princeses Disney, però escolteu, això se soluciona llegint. No penso carregar-me tots els meus records d'infància per no sé quina mena de prejudicis absurds. A més, ara sembla que s'estan posant les piles, i elles també lluiten contra els dolents, oi? Visca la dona emancipada. L'última que n'he vist, Frozen, em va encantar, perquè us en feu una idea, aprofito quan hi ha nens al voltant per proposar de veure-la, així com qui no vol la cosa. Fluint.

Let it goooo!! Let it goooo!! 

Frozen, 2013, tumblr.

(Continuarà...)

Gràcies.

Mahalta.