lunes, 8 de febrero de 2016

Off topic - Per un grapat de samarretes.

(sona) - A woman's worth - Alicia Keys


El post d’avui és un outsider. Hi ha cops que se’m fa un nus a la panxa que no es calma, fins que l’aboco per escrit, tingueu paciència... ;) 

No em considero feminista, per costum miro de fugir del catàleg d’etiquetes, manca d’interès, diria. Malauradament, sembla que defensar l’equitat familiar i laboral, combatre les agressions masclistes, l’objectivació sexual, o en general, creure en els ‘drets de les dones’, et converteixen, sense saber-ho, en activista de Femen. No, d’això se’n diu: consciència de gènere.

text; Maria Mercè Marçal, dibuix; Marta Bellvehí
En els darrers dies hem estat testimonis de greus insults, atacs, i varietat de mofes, a les diputades de la CUP. Provinents, no només, de la suada caverna mediàtica, sinó també, d’altres líders polítics i xarxes socials. Amb l’única intenció de desacreditar-ne el discurs, ens han rebaixat a la superficialitat del debat estètic. Ens hi han rebaixat a tots, donat que fets com aquests, molt habituals en la política, no atempten només contra la dignitat de les diputades en qüestió, amb qui puc no compartir-hi les idees, sinó que representen un atac sexista, una agressió, que cal combatre i eradicar.

Discutir-ne les idees et situa en una posició d’igualtat vers l'altre, empoderes qui tens davant. En canvi, si el discurs el centres en qüestions, com: l’aspecte físic, el vestuari, el to o la forma de parlar, aconsegueixes que, sigui quin sigui el seu argument polític/ideològic, deixi de tenir cap mena de valor. Les desprofessionalitzes, les menysprees, i alhora, impossibilites que se n’escoltin les propostes. 
I no només això, sinó que el que és més greu, en una maniobra calculada, des de la posició de poder mediàtic/polític de la que gaudeixes, mires d’infantilitzar als votants i desviar-ne l’atenció cap on resideix el teu interès. I així, et carregues un dels drets humans més fonamentals en qualsevol sistema democràtic: la llibertat d’expressió. És un atemptat flagrant vers la representativitat d’en aquest cas, les diputades del Parlament, i cap a la democràcia mateixa. Vella política. Per un grapat de samarretes. 

tumblr.


No em malinterpreteu, em considero una ferma defensora de les formes, dins i fora l'àmbit polític, però ‘cada cosa al seu moment’. I com deia l’ex M H P Pujol, aquest debat, ara no toca. 

Ens n’hem cansat de personatges amb corbata que se n’enduen la meitat a casa i ens parlen de vostè. Sembla que ens posi això de la messianització low cost. Però ara el que toca és actuar, i ens pertoca a tots, perquè no val sortir al carrer o alçar la veu només quan els afecta als nostres. En un país normal, el que ha passat les últimes setmanes amb, entre d’altres, les diputades de la CUP, aquesta cultura masclista tan acceptada per acumulació, desencadenaria un rebuig fort i unànime

Contra qualsevol apologia de la violència i l’odi, contra la lapidació de la pluralitat ideològica, lluitem tots i diguem prou, perquè ningú més ho farà per nosaltres.



Salut i lletres!

Mahalta.

10 comentarios:

  1. Ens pertany la llibertat de crítica contra allò que ja no volem! Asolutament d'acord, Marta. Parlem d'elegància i no de corbates amb pudor d'alcanfor...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ens hauria de pertànyer alguna cosa més, aspiro a una societat plural, decisiva i conscient, empoderada, que estableix normes morals i que hi creu, q les defensa. Sempre endavant.

      Eliminar
  2. Benvolguda Marta, l'autentic empoderament es interior i personal, cambiat a tu mateixa i cambiarás el mon.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Benvolgut Anònim, primer de tot, gràcies per passar-te, llegir-me i comentar!
      Estic d'acord amb tu, però quan parlo d'empoderament em refereixo a un procés amb el qual augmentem la nostra força política, social i fins i tot, espiritual, amb total confiança en les nostres capacitats i cap a un canvi en positiu, ja sigui a escala individual, o en societat. No té importància. L'important en aquest cas és el procés del canvi, vingui d'on vingui. Salutacions!

      Eliminar
  3. Benvolguda Marta,

    Nobles son les teves paraules, no obstant hi ha un punt en el que discrepo, el que entenem com a politica o societat son artificis ilusoris... no hem de ser ni mes positius ni mes negatius ni mes igualitaris ni menys ni mes res, senzillament, HEM DE SER =) un cop ets concient d'aixo, deixa de tenir sentit el teatre politic, els missatges d'odi i de por als mitjans i aquestes parafernalies que empobreixen l'esperit.

    Si enfrontem les coses com si ens haguesim de defensar hem perdut d'entrada, les grans victories venen de la no-lluita i per extensió el cambi interior i la seva trascendencia...

    Salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ostres, m'agrada el teu punt de vista, no obstant no pretenc que sigui una defensa...com en diria? Agressiva, o rabiosa (potser no acabo d'explicar-me bé) No comparteixo que 'societat' o 'política' siguin artificis, de fet hi crec amb convenciment, potser per deformació professional. Però ei! Sempre està bé compartir punts de vista!
      Gràcies! :)

      Salut

      Eliminar

¡¡Gracias por leerme y comentar!!

Tus opiniones enriquecen el blog, no dejes de añadirla (procura, por favor, hacerlo con respeto). No se admite el SPAM, pero puedes dejar tu enlace si antes has comentado la entrada, me pasaré por tu blog tan pronto pueda.

Salut i lletres. :)