The Good Wife.

(sona) - The Thing About Love - Alicia Keys

Prepareu-vos una copa del millor vi que tingueu, i deixeu-vos portar, perquè aquesta sèrie no es mereix menys. Petits tastos, que els seus personatges arribin amb calma, cal dedicar-li temps. Ideal per a la nit del divendres.

Poseu-vos en mode repòs, i assegureu-vos que us heu alliberat dels doblatges, The Good Wife s’ha de veure en versió original. Aquesta és una joia que té nom, i cognom: 

Alicia Florrick. 

Comencem. 

The Good Wife (Sèrie de TV) - 9/10

Any d'estrena: 2009 - (...) 2016

País: Estats Units

Creador/s: Michelle King, Robert King
Guió: Michelle King, Robert King, Ted Humphrey

Repartiment principal: Julianna Margulies, Chris Noth, Josh Charles, Archie Panjabi, Christine Barangski, Alan Cumming

The Good Wife és, sobretot, una sèrie que des del conservadorisme en les formes transgredeix al que hem vist fins ara. 
Plena de gust i de caràcter en la trama, compta, fins al moment, amb set temporades i no sembla que hagi d’aturar-se aquí, tràgicament acaba d'anunciar-se que aquesta serà l'última temporada, estem de dol. Quan va començar a emetre’s, l'any 2009, va sorprendre que una cadena com la CBS apostés per un projecte com aquest, que no es talla a l’hora d'abordar temes tan polèmics, en la societat americana, com: La corrupció política, l'obscur poder dels lobbys, el model familiar, conflictes racials, tràfic de drogues..., etc. 

El quid de la qüestió està en la forma que té de tractar-ho, que no és descarnada, ni massa satírica, tot passa per un filtre emocional, que com qui no vol la cosa, ens imposa la protagonista quan hi connectem. És per això, repeteixo, que necessita ser digerida amb temps. 

The Good Wife, 2009, tumblr.

Honestament, el principal problema que té és el seu nom. No convida a parar-te i tastar-la, diries que és més del mateix, una altra sèrie procedimental d'advocats amb molta pasta i un bon vestidor. Meh. Error. I és per això, que em semblava important deixar escrit que, tot i la pèssima elecció del títol, val la pena donar-li una oportunitat. De fet, The Good Wife, és una procedimental, però com us deia, aquest no n'és el punt neuràlgic. 

Alicia Florrick (Julianna Margulies) és l'esposa del Fiscal del districte de l'estat d'Illinois, Peter Florrick (Chris Noth, el recordareu com a Mr Big a Sex in the City... ahà, unbeliavable), advocada de formació, ho deixa per a dedicar-se a fer de mestressa de casa, i per cuidar-se dels seus dos fills adolescents. L'esposa perfecta. Però ben aviat descobreix que el senyor Florrick, és un cabrit coronat. No només li ha estat infidel, durant una pila d'anys, amb la meitat de les prostitutes de l'estat, sinó, que a més, està ben empastifat en tot tipus de corrupteles. Total, que passa el que passaria en un país normal, l'enganxen, es fa públic, i va uns quants anys a la presó. 

(- Hola? Que hi és el sr. Millet? Que se ponga.)

The Good Wife, 2009, tumblr.

L'Alicia doncs, es veu obligada a tirar endavant, però el canvi de posició és sagnant, i la seva vida privada constantment exposada als mitjans de comunicació. Decideix tornar a treballar com a advocada, i anar a la recerca d'un bufet que accepti contractar-la, tot i els anys que ha passat en excedència. És, en aquest punt, que comença a endevinar-se la vertadera joia que tenim entre mans. I és que l'Alicia, malgrat sembli impossible, no deixa a en Peter, decideix mantenir-se al seu costat durant tot el procés, però...

L'haureu de veure. No vull esguerrar-vos-la. 

Dir-vos només que ella està esplèndida, que té escenes fantàstiques,  i que el treball interpretatiu grupal, és impressionant. Destaco especialment (obviant el de J.Margulies, que ja he comentat) el d'Alan Cumming, que em sembla un personatge deliciós. Tots ells molt consistents, mooolt treballats. Els odies, te'ls estimes, pateixes, hi connectes moltíssim i fins i tot, hi ha capítols, d'una comicitat altíssima. 

Alan Cumming, TGW, 2009, tumblr.

La sèrie va llençant trames sempre que pot, explicant-nos qui és qui, prenent l'Alicia com a fil conductor, al seu ritme, que no és especialment àgil, però no arriba mai a fer-se pesat.

Al llarg de la trama, aprofitant els casos que es van tractant, van participant esporàdicament actors tan majúsculs com Carrie Preston, Nathan Lane o John Nobel (sí! Walter a Fringe!) I malgrat el temps que porta en antena, que l'ha obligat a tenir temporades més inestables (a la sisena li va costar arrancar), ha après a capejar el temporal i ha reviscut més forta que mai. 
Perquè, si us he de dir la veritat, va ser després de veure el desè capítol de la setena temporada, que em vaig decidir a escriure aquest comentari. IMPRESSIONANT (i no és l'únic).

És una llàstima que no se'n parli més, i una injustícia. Si em pregunteu a mi, és una de les millors que he vist mai, sens dubte. Ha estat nominada als Emmy nombroses vegades, però només la seva protagonista, al 2011, i Archie Panjabi (Kalinda a la sèrie), com a millor actriu de repartiment, han rebut el premi. 
Molt recomanable, però molt. :) Espero que us agradi. 

Salut i lletres!

Mahalta.