jueves, 18 de febrero de 2016

top #4; sèries històriques

(sona) - Take Me To Church - Morgan James; Postmodern Jukebox


Com que en les dues darreres entrades us parlava dels últims llibres que he llegit, i no vull que tot plegat se us faci massa pesat, avui us porto quatre sèries històriques que no us podeu perdre abans que acabi l’anyN’hi ha alguna que encara està en marxa, d’altres ja han acabat i podeu trobar-les ‘fàcilment’. Si heu d’hipotecar-vos un ronyó, per a poder pagar-les, seria un altre tema i que consti que us planyo, però ser culturalment inquiet, en aquest país, és un luxe que no tothom es pot permetre. 

Salutacions als electors conscients, i tal. 

tumblr.

#1 - Band of Brothers
Any d’estrena: 2001; minisèrie de 10 episodis.
País: Estats Units
Creador/s: HBO  
Producció: Tom Hanks, Steven Spielberg
Guió: Stephen Ambrose, Erik Jendresen, Tom Hanks, John Orloff...
Repartiment principal: Damian Lewis, Ron Livingston, Donnie Wahlberg, Matthew Settle

“From this day. To the ending of the world. But we in it, shall be remembered. We few, we happy few, we band of brothers. For he today that sheds his blood with me, shall be my brother.
Band of Brothers és una sèrie de gènere dramàtic/bèl·lic, ambientada durant la Segona Guerra Mundial, més concretament, en el que va ser el Front Occidental. 
Basada en la novel·la de l’historiador americà Stephen Ambrose, se centra, sobretot, en l’experiència personal de la Companyia E del 506è Regiment d’Infanteria Paracaigudista de la 101a Divisió Aerotransportada. I, especialment, en un dels seus oficials, Richard Winters, molt ben interpretat per Damian Lewis, a qui veiem posteriorment protagonitzant sèries d’èxit com Homeland, produïda per la FOX, o Wolf Hall, de la BBC. 
Band of Brothers, 2001, tumblr.

Aquesta és la narració gràfica d’un dels fets més vergonyants de la nostra història. Amb una producció digna del millor cinema històric, una direcció impecable, i una interpretació excepcional, combina la ficció amb petites entrevistes als protagonistes reals, supervivents de guerra que cedeixen la seva experiència a la sèrie, i hi afegeixen veracitat i emoció. Res hi és gratuït, i, creuant la barrera del gènere, eleva l’espectador a un nivell d’empatia sense precedents

Band of Brothers hauria de formar part del currículum d’història de tots els instituts, perquè més enllà de la violència, que no s'obvia en cap capítol, els valors que s'hi aboquen, val la pena no deixar-los perdre.


#2 - Boardwalk Empire
Any d’estrena: 2010 - 2014
País: Estats Units
Creador/s: HBO / Terence Winter
Producció: Rudd Simmons
Guió: Terence Winter

Repartiment principal: Steve Buscemi, Kelly Mcdonald, Michael Shannon, Michael Pitt

"We all have to decide four ourselves how much sin we can live with."
Boardwalk Empire és una d’aquelles sèries que, si m’agradés, veuria abraçada a un bon whisky. De ritme i banda sonora (QUINA banda sonora...) d’allò més sensuals, demana que et deixis portar per la trama, de vaivé gairebé hipnòtic. No és àgil, i el guió requereix certa concentració, se li han de posar ganes, però si hi entres, arriba a ser fascinant. A més a més, a parer meu, l’última i la primera són les millors de les cinc temporades. L’avala també el seu creador: Terence Winter, escriptor i productor de Los Soprano, i el fet que la direcció del primer capítol que es va emetre, anés a càrrec de Martin Scorsese.

La Primera Guerra Mundial (1914-1918) ha acabat, és època de canvis i revolucions. Les dones americanes aixequen la veu, han aconseguit que les deixin votar, i emprenedors de tota mena apareixen del no-res a Atlantic City (New Jersey). Nucky Thompson (Steve Buscemi) basat en el personatge real d’Enoch Johnson, controla la ciutat tan política com econòmicament, en ple període de la llei seca (1920-1933), i ho fa per mitjà de xantatges, suborns, manipulacions i una gran quantitat de connexions amb la màfia. Nucky utilitza la seva influència per a costejar-se l’alt nivell de vida que manté, tot tipus de luxes innecessaris i uns quants gàngsters a càrrec seu, movent-li el negoci del contraband. Així mentre fa discursos ètics i moralistes, ell s'ho emporta calentet. Si és que res ha canviat tant...
Interpretacions molt destacables, sobretot el paperàs que fa Steve Buscemi,  Globus d’Or l’any 2010, com a millor actor. També va guanyar-ne un la sèrie, el mateix any, per la millor sèrie dramàtica. I el vestuari… i la fotografia… Impecables. Submergiu-vos en els bojos anys vint!



#3 - Wolf Hall
Any d’estrena: 2015; minisèrie de sis espisòdis. 
País: Anglaterra
Creador/s: Peter Kosminsky
Producció: BBC (Mark Pybus)
Guió: Peter Straughan (novel·la de Hilary Mantell)

Repartiment principal: Mark Rylance, Damian Lewis, Claire Foy, Jonathan Pryce

"My husband used to say, put Thomas Cromwell in a dungeon and by evening he'll be sitting on cushions with gaolers owing him money."
Enric VIII (1491-1547), interpretat per Damian Lewis, és el segon monarca de la casa Tudor a l’Anglaterra de la dècada de 1520. El país s’enfronta a un conflicte polític que el mateix Rei ha generat, mirant d’anul·lar el seu matrimoni amb Caterina d’Aragó (1485-1536), per a casar-se amb Ana Bolena (1507-1536), la seva amant. Per a fer-ho, es veu obligat a trencar lligams amb l’Església Catòlica, i a fundar-ne una de nova, de la qual en serà el cap absolut, l’Església d’Anglaterra, o anglicana. Dissoldrà els monestirs, s’enfrontarà amb el Papa i amb la major part d’Europa, i forçarà, també, la unió d’Anglaterra amb Gal·les. Tot plegat, ho farà aconsellat per Thomas Cromwell, amb un paper importantíssim en la història del país, és el veritable protagonista d’aquesta minisèrie.

A Cromwell li dóna vida Mark Rylance, tot un descobriment interpretatiu personal, que ha estat nominat en aquesta edició dels Òscars com a millor actor de repartiment, gràcies al seu paper a ‘ El puente de los espías’, i que compta amb una llarga experiència teatral. Wolf Hall, però, no és 'puro teatro', és l'exemple de gran producció històrica, de gènere dramàtic i polític (a més el vestuari és una passada). Adaptant de forma brillant la novel·la de Hilary Mantell, s’allunya de la versió d’Enric VIII shakesperiana, a la que estem tan acostumats, i ens apropa al punt de vista de Thomas Cromwell, a qui de ben segur, un cop conegut, etiquetarem de ‘trepa polític’. 
Wolf Hall, 2015, tumblr.
Però no m’oblido del nostre rei, Damian Lewis està magnífic, imponent, desprén l’atractiu enlluernador que el paper li demana, i ens regala escenes majestuoses. L'eròtica del poder. Aquesta obra tracta l'espectador com a un personatge més de la seva trama. Us endinsareu en la seva foscor amb facilitat, és una sèrie tranquil·la, de ritme lent, greu, intel·ligent. Esplèndida. 



#4 - Vikings
Any d’estrena: 2013 - (on air)
País: Canadà / Irlanda
Creador/s: Michael Hirst
Producció: The History Channel
Repartiment principal: Travis Fimmel, Clive Standen, George BlagdenKatherine Winnick

"Warriors don't show their heart until the axe reveals it."

Feia falta alleugerir una mica de pes després de tanta sèrie dramàtica, alguna cosa que ens enganxi i ens diverteixi a la vegada, que inoculi coneixements d’història com qui no vol la cosa. Vikings, tres temporades i a punt de començar-ne la quarta.
Un dels herois més famosos de la cultura nòrdica, Ragnar Lodbrok (Travis Fimmel), és el protagonista d’aquesta última sèrie. Ragnar, descendent d’Odin, déu de la guerra, es converteix en el rei dels víkings, i engega una campanya bèl·lica per a conquerir terres llunyanes, encara per descobrir, a través del mar de l’oest i acompanyat dels seus guerrers i la seva família. Curiosament, a tot plegat, Michael Hirst hi afegeix el personatge de l’Athelstan (George Blagden), un monjo anglosaxó que és segrestat per Ragnar i que es converteix en la mà dreta del cap del clan. Es posen de manifest, així, les diferències culturals i religioses, l’ambició per saber i descobrir-se el món, l’un a l’altre.

La producció no és res espectacular, penseu que el pressupost és molt més baix que el de les propostes anteriors, però tampoc tens ganes d’arrancar-te els ulls. És coherent, i supleix les limitacions que té, amb interpretacions més que notables. A més a més, està molt ben documentada, el paisatge és espectacular, i les llicències que es pren, en l'àmbit de guió, són necessàries. Potser el més interessant és, que ens brinda la possibilitat de conèixer de prop, aspectes del dia a dia, tradicions i rituals de la cultura nòrdica, que fins al moment desconeixíem.
Vikings no només és una sèrie de gènere històric, sinó que també conté grans dosis de mitologia, acció, passió i un important component bèl·lic.
La recomano especialment estèticament, penseu que als nòrdics el tema del pudor els relliscava bastant, no s'hi miraven massa a l'hora de vestir-se. Molt fan dels víkings, així en general. 

Vikings, 2013, tumblr.

Tingueu sempre al cor la idea d'Ítaca, bon viatge! :)


Salut i lletres,

Mahalta.



12 comentarios:

  1. Sóc molt i molt fan de Band of Brothers, una sèrie genial, es com Salvar al soldado Ryan però convertit en sèrie. Damian Lewis fa un paper genial, molt millor del què fa a (sobrevalorada i ja pesada) Homeland. Llavors hi ha la versió del front oriental amb The Pacific, que no està malament, però ja no es el mateix ni de bon tros perquè Band of Brothers és molt i molt gran.

    Broadwalk Empire reconec que es una bona sèrie, però en cap moment em va enganxar, no se, em sap greu, però no li acabava d’agafar el què. Això si, em vaig empassar tots els capítols, de fet si busques pel meu blog en trobaràs la ressenya de cada temporada.

    Wolf Hall i Vikings no les he vist.

    Parlant de sèries històriques, Roma (o Rome) es una altra brillant producció de la HBO que es de visionat obligatori. Reflexa la turbulenta transició entre la república romana fins a la creació de l’imperi romà a través de la vida de dos legionaris Lucio Voreno i Tito Pullo.Yo soy de gustos más sencillos: matar al enemigo, quedarme con su oro, disfrutar con sus mujeres. Y eso es todo.

    Per acabar, parlant de història “més moderna” hi ha Deadwood, la creació d’un poble del no res durant la febre de l’or a finals del segle XIX. D’aquesta també en parlo en tres ocasions corresponent a cada una de les tres temporades de la sèrie. Una altra obra mestra de la HBO.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Bon dia! El segell de l'HBO acostuma a ser garantia, obviant comptades excepcions.
      He vist The Pacific, i a mi també em va agradar moltíssim, de fet tinc un pack amb totes dues sèries, i tot i que segurament no està al nivell de BoBrothers, crec que humanitzen als protagonistes convertint l'aspecte humà en el nucli central de la sèrie.

      Entenc que Boardwalk no t'enganxés, no és una sèrie que enganxi 'per se', és més aviat un cabaret (de grandioses interpretacions), que s'ha de consumir a tastets petits.
      Roma fa mooooolt i molt temps que la tinc pendent, i realment no sé per què no m'hi he posat encara...sé q és de les bones. Hauré de fer un cop de cap aviat ;)
      Deadwood vaig errada o la van deixar a la meitat? Es va cancel·lar? O ho he somiat? Apuntada queda. I el tema de Homeland...bé, jo em vaig enamorar de les tres primeres temporades i crec que després l'han convertit en una sèrie completament diferent, que per si sola no és dolenta, però que no està al nivell, és una llàstima.
      De fet n'hauria posat 300 més, perquè en segueixo i n'he seguit moltíssimes, però ens hauríem passat 3 dies i tampoc era la idea... ;)

      Em miro el teu blog, a veure si m'inspiro i omplo el llistat de pendents. Gràcies per passar-te i comentar! Una abraçada.

      Eliminar
    2. Correcte, lamentablement van haver de cancel•lar Deadwood al finalitzar la tercera temporada. Es veu que mantenir un autèntic poble de l’Oest (sí, es vam emocionar i realment van construir un poble) amb tothom vestit d’època es força car... Però no queda un final obert, es un final de temporada, podria seguir la història? Sí, es clar, però per què no gaudir encara que sigui només de tres temporades?

      Eliminar
    3. Fet fet. Queda apuntadíssima ;)

      Eliminar
  2. De les quatre que esmentes, només m'has deixat veure "Band of Brothers" i estic totalment d'acord amb tu.

    "Pujol's Empire" ... Ui! Perdó! En que estaría pensando! "Broadwalk Empire" dius que es diu, no? No l'he vist però fa molt bona pinta.

    "Vinkings" no serà aquella que feiem per A3 o similar, no? Molt bèstia però ....

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No, crec que et refereixes a Spartacus, q és una bona sèrie eh! Però Vikings no és tan excessiva, així en general. Crec que Boardwalk t'agradaria, però Wolf Hall també. Ja te'n passaré alguna ;)

      Eliminar
  3. Doncs com historiadora (yeah baby) no sòc molt fan de les series/películes històriques... ya que es pasen la realitat per on jo sé. Abans has comentat al meu blog, jo tampoc coneixia el teu >.< Et deixo el meu mail per si volguesis entrar en un grup de bloggers catalans (loslibrosdelorenna@gmail.com)
    Petons.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Estaria genial que em diguessis què en penses del nivell d fidelitat històrica d'aquestes :) però ja et dic, la crítica en general, sobretot de BofBrothers i de Wolf hall, n'elogia la documentació. Però jo, com a sociòloga, poca idea xD
      M'ha fet gràcia que també siguis de Lleida, ara t'envio un mail, la iniciativa em sembla fantàstica! Petonets!

      Eliminar
  4. Hola!
    No n'he vist cap... Però les tinc anotades com a pendents. Però tinc poc temps i n'ho porto al dia ni les meves habituals.
    petons

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. T'entenc perfectament...jo també vaig de cul i en tinc més pendents q vistes, i amb els llibres més del mateix u.u tràgic. Gràcies per passar-te guapa, parlem! :)

      Eliminar
  5. La de Band of Brothers la vaig veure ja fa anys i em va agradar bastant, aprofitant que el meu sant no l'ha vist podria tornar-la a revisar .
    La de Vikings la vaig començar a veure, però m'avorria i la vaig deixar als pocs capítols.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. És un tipus de sèrie q no agrada a tothom, dpén del q hi busquis... però n'hi ha tantes q si no és una, serà una altra :)

      Eliminar

¡¡Gracias por leerme y comentar!!

Tus opiniones enriquecen el blog, no dejes de añadirla (procura, por favor, hacerlo con respeto). No se admite el SPAM, pero puedes dejar tu enlace si antes has comentado la entrada, me pasaré por tu blog tan pronto pueda.

Salut i lletres. :)