"(...)It’s easy to date a girl who reads. Give her books for her birthday, for Christmas, for anniversaries. Give her the gift of words, in poetry and in song. Give her Neruda, Pound, Sexton, Cummings. Let her know that you understand that words are love.(...)"
Rosemarie Urquico.
Pijama dues talles més gran, el monyo de rebut, la cara neta. Crema de mans a la vora, una addicció estranya adquirida darrerament. Quantitats industrials de cafè, i xocolata. L'Spotify sona fluixet, al fons, algun tema clàssic o alguna mescla estranya d'indie-acústic.
La meva misantropia natural el convertiria en un dia perfecte, tot i que no rebutjo una companyia silenciosa.
Tot un cliché. No ho discuteixo.
 |
| Outlander, 2015. |
Recordo perfectament quin va ser el primer llibre que vaig devorar, jo no em prenc mai les coses amb calma, o tot o res. Òbviament també recordo quin ha estat l'últim. Les històries es queden amb mi, els personatges continuen acompanyant-me. N'oblido els noms però no les seves vivències, parlo com ells, manllevo les seves paraules, els somio, arribo a estimar-los i a odiar-los a parts iguals. Fins que conec al següent. Sóc volàtil quan llegeixo, tan de bo la vida fos així de simple.
Hi ha dies en que la realitat pot resultar frustrant per algú que llegeix, del tot mediocre. D'altres, i sense necessitat de psicotròpics de cap mena, tot es veu i és viu més clar i més intens. És fantàstic.
Però no he creat un blog amb ínfules d'intel·lectual. Escric perquè em resulta catàrtic. Llegir m'omple, escriure em buida. Però en cap cas ningú n'espera res de mi. Llibertat neta, plena. Tot comença i acaba en mi. Egocentrisme. Sí. Aquí m'ho permetré. No només això, sinó que fins i tot em plantejo començar els meus posts amb un 'Estimat diari', teràpia gratuïta.
A qui vulgui escoltar-me. Gràcies. Un altre dia parlaré de la meva addicció al cinema. Això es pot fer llarg...
Mahalta.
P.S - Recomano una pàgina web genial per compartir llibres amb altres addictes, que ser-hi hi són... només cal buscar-los. http://www.compartelibros.com/ Gaudiu :)
P.S - Recomano una pàgina web genial per compartir llibres amb altres addictes, que ser-hi hi són... només cal buscar-los. http://www.compartelibros.com/ Gaudiu :)
Mon dieu...!!! Quin bo em dona de llegir el teu escrit! Genial...
ResponderEliminarEm transportes en el temps a aquella nena de 3 anyets amb qui baixava al parc, i que sovint deixava el sorral per seure al banc, al costat de la mare, imitant-li els gestos i observant el gaudi que semblava donar aquell objecte amb tapes que acaronaven un grapat de fulls... Ja apuntaves maneres, Marta... T'encoratjo a que continuiis endavant!!!!
A estimar les paraules en vaig començar a aprendre en aquell parc, potser per fidelitat o per admiració. Et recordo llegint 'Els fantasmes del Trianon' d'en Nestor Lujan, o algun dels llibres de la Carme Riera, 'Te deix, amor, la mar com a penyora'... Et demanava que em llegissis algun dels seus paràgrafs, tot i no entendre absolutament res del que deien, envejant la intimitat que semblaves compartir-hi. Més tard recuperant-los vaig mirar de gaudir-los a la meva manera. Hi ha parts de mi que no són només meves, hi ha racons que també us pertanyen a vosaltres. Gràcies mare.
EliminarLa creació comença en un preciós i precís moment.
EliminarGràcies a tu, filla.
"Llegir m,omple, escriure em buida" .....no és podria dir més bonic i més real. M,encanta com escrius i el que escrius. Amb un estil únic i diferent. No deixis mai d,escriure.
ResponderEliminarLes paraules construeixen i curen, gràcies per compartir aquesta medicina.
En sentirem a parlar de tu Marta, tens talent, inspiració i tècnica....que més és pot demanar?
Doncs....que a més a més ets preciosa!
Estela
Ostres Estela! No em deixes massa més a dir, gràcies, en realitat per ara només ho faig per a mi però sempre és un plaer (i un orgull) saber que el que escrius desperta alguna cosa en els altres. Una abraçada forta!
Eliminar