martes, 19 de enero de 2016

Shhhhht!

(sona) The Scientist - Coldplay

Tenia ganes de deixar-me constància del que he estat llegint aquest any, que ha estat moltíssim i molt variat. La lectura, com ja vaig comentar en un post anterior, ha estat el meu refugi més íntim en els darrers mesos. Deixar la ment en blanc és un exercici que s’ha banalitzat, sembla que sigui tan fàcil com plantejar-s’ho i no sé vosaltres, però a mi em costa horrors. 
Més encara quan hi ha moscardons que no saben estar-se en silenci volant al teu voltant, i tu vas armada amb el teu valor, un mitjó i bones paraules. Una conversa personeta-moscardó? Ha! Sed razonables, pedid lo imposible! 

Dària (1997) tumblr
No us confongueu, no sóc una d’aquelles persones que no saben estar-se quietes, creieu-me, jo al ‘sofing’ el considero una no-activitat obligada en la vida de l’ésser humà que vulgui gaudir d’una bona salut mental (si s’absté de consumir telecinco, és clar). 
PERÒ, per als qui mirem d’exercitar la ment en els espais buits, (sovint després d’una batalla) és devastador. 

En quantes ‘jos’ puc desdoblar-me per posar-me en dubte, contradir-me i/o criticar-me? Moltes, puc ser un veritable gra al cul per mi mateixa.

Així doncs, com que sóc de sang calenta i em conec, quan em trobo dins el forat negre que ja tinc decorat com si fos la meva segona residència, agafo un llibre i em deixo portar. 

I com més lluny, millor. 

Hi ha hagut cops que he passat hores sense aixecar la vista de la pàgina del llibre que llegia, potser només per fer-me un cigarret (que queda molt cool però jo ja porto anys intoxicant-me lleugerament, per tranquil·litat de ma mare, que ja sabeu els excessos no són bons) o fer-li un glop al cafè. 
Aquest estiu mateix he comptabilitzat més de vint llibres llegits. Sí, no pregunteu. Ha estat fosc i lleig. Però ei, here I am! Explicant-vos-ho, que també és part de la teràpia auto-imposada. 
tumblr.

Fet i fet valia la pena fer inventari, ni que només sigui per donar-me un copet a l’espatlla per sobreviure a la tempesta. 

Al mal tiempo buena cara libros, oi? 

La que sempre sobreviu us saluda amb un next comming que crec que valdrà molt la pena. Per avui ho acabo aquí, deixant palesa la meva no-habilitat per la síntesi, però és que el llapis m’agrada tant com al ximple. 
tumblr.


Salut i paraules.


Mahalta.

5 comentarios:

  1. Jajaja....m'has fet riure!!! Qui ho hagués dit que en treuries tant profit d'aquell afartament literari inmers en el teu terratrèmol existencial!!!! Que divertida que ets... mai et vas creure la ressignació de l'elefant, plas plas plas...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. D'això se'n podria dir alquímia existencial, no? Vaig pel tercer any de carrera. ;)

      Eliminar
  2. Rata de biblioteca. T'estàs tornant molt repel·lent. Com tu em vas dir una vegada "escrius des de la panxa".
    Un dia d'aquests deixa la llibreteràpia i ens fem una cervesateràpia de la nostra. Sobretot hem d'aprofitar que ara ja no estem "lluny".
    A lot a lot darling, you know.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies reina, ja ho saps. Un món. A lotíssim. La cervesoteràpia no deixarà mai mai de ser necessària, tant o més ;)

      Eliminar
  3. Jo només puc dir que dono suport a la moció de la Marina. Efectivament, una cervesa, sinó salvatge si una de camp, es tant necessària com un llibre. Per a exemple .... XD.

    PD: no deixis d'escriure, ho fas realment bé. Tot i que ... amb il·lusió i pluralitat que es on hi ha la sabiduria.

    ResponderEliminar

¡¡Gracias por leerme y comentar!!

Tus opiniones enriquecen el blog, no dejes de añadirla (procura, por favor, hacerlo con respeto). No se admite el SPAM, pero puedes dejar tu enlace si antes has comentado la entrada, me pasaré por tu blog tan pronto pueda.

Salut i lletres. :)