top #4; sèries històriques

(sona) - Take Me To Church - Morgan James; Postmodern Jukebox

Com que en les dues darreres entrades us parlava dels últims llibres que he llegit, i no vull que tot plegat se us faci massa pesat, avui us porto quatre sèries històriques que no us podeu perdre abans que acabi l’any. N’hi ha alguna que encara està en marxa, d’altres ja han acabat i podeu trobar-les ‘fàcilment’. Si heu d’hipotecar-vos un ronyó, per a poder pagar-les, seria un altre tema i que consti que us planyo, però ser culturalment inquiet, en aquest país, és un luxe que no tothom es pot permetre. 

Salutacions als electors conscients, i tal. 

tumblr.

#1 - Band of Brothers

Any d’estrena: 2001; minisèrie de 10 episodis.

País: Estats Units

Creador/s: HBO  

Producció: Tom Hanks, Steven Spielberg

Guió: Stephen Ambrose, Erik Jendresen, Tom Hanks, John Orloff...

Repartiment principal: Damian Lewis, Ron Livingston, Donnie Wahlberg, Matthew Settle

“From this day. To the ending of the world. But we in it, shall be remembered. We few, we happy few, we band of brothers. For he today that sheds his blood with me, shall be my brother.”

Band of Brothers és una sèrie de gènere dramàtic/bèl·lic, ambientada durant la Segona Guerra Mundial, més concretament, en el que va ser el Front Occidental. 

Basada en la novel·la de l’historiador americà Stephen Ambrose, se centra, sobretot, en l’experiència personal de la Companyia E del 506è Regiment d’Infanteria Paracaigudista de la 101a Divisió Aerotransportada. I, especialment, en un dels seus oficials, Richard Winters, molt ben interpretat per Damian Lewis, a qui veiem posteriorment protagonitzant sèries d’èxit com Homeland, produïda per la FOX, o Wolf Hall, de la BBC. 

Band of Brothers, 2001, tumblr.

Aquesta és la narració gràfica d’un dels fets més vergonyants de la nostra història. Amb una producció digna del millor cinema històric, una direcció impecable, i una interpretació excepcional, combina la ficció amb petites entrevistes als protagonistes reals, supervivents de guerra que cedeixen la seva experiència a la sèrie, i hi afegeixen veracitat i emoció. Res hi és gratuït, i, creuant la barrera del gènere, eleva l’espectador a un nivell d’empatia sense precedents. 

Band of Brothers hauria de formar part del currículum d’història de tots els instituts, perquè més enllà de la violència, que no s'obvia en cap capítol, els valors que s'hi aboquen, val la pena no deixar-los perdre.

#2 - Boardwalk Empire

Any d’estrena: 2010 - 2014

País: Estats Units

Creador/s: HBO / Terence Winter

Producció: Rudd Simmons

Guió: Terence Winter

Repartiment principal: Steve Buscemi, Kelly Mcdonald, Michael Shannon, Michael Pitt

"We all have to decide four ourselves how much sin we can live with."

Boardwalk Empire és una d’aquelles sèries que, si m’agradés, veuria abraçada a un bon whisky. De ritme i banda sonora (QUINA banda sonora...) d’allò més sensuals, demana que et deixis portar per la trama, de vaivé gairebé hipnòtic. No és àgil, i el guió requereix certa concentració, se li han de posar ganes, però si hi entres, arriba a ser fascinant. A més a més, a parer meu, l’última i la primera són les millors de les cinc temporades. L’avala també el seu creador: Terence Winter, escriptor i productor de Los Soprano, i el fet que la direcció del primer capítol que es va emetre, anés a càrrec de Martin Scorsese.

La Primera Guerra Mundial (1914-1918) ha acabat, és època de canvis i revolucions. Les dones americanes aixequen la veu, han aconseguit que les deixin votar, i emprenedors de tota mena apareixen del no-res a Atlantic City (New Jersey). Nucky Thompson (Steve Buscemi) basat en el personatge real d’Enoch Johnson, controla la ciutat tan política com econòmicament, en ple període de la llei seca (1920-1933), i ho fa per mitjà de xantatges, suborns, manipulacions i una gran quantitat de connexions amb la màfia. Nucky utilitza la seva influència per a costejar-se l’alt nivell de vida que manté, tot tipus de luxes innecessaris i uns quants gàngsters a càrrec seu, movent-li el negoci del contraband. Així mentre fa discursos ètics i moralistes, ell s'ho emporta calentet. Si és que res ha canviat tant...

Interpretacions molt destacables, sobretot el paperàs que fa Steve Buscemi,  Globus d’Or l’any 2010, com a millor actor. També va guanyar-ne un la sèrie, el mateix any, per la millor sèrie dramàtica. I el vestuari… i la fotografia… Impecables. Submergiu-vos en els bojos anys vint!

#3 - Wolf Hall

Any d’estrena: 2015; minisèrie de sis espisòdis. 

País: Anglaterra

Creador/s: Peter Kosminsky

Producció: BBC (Mark Pybus)

Guió: Peter Straughan (novel·la de Hilary Mantell)

Repartiment principal: Mark Rylance, Damian Lewis, Claire Foy, Jonathan Pryce

"My husband used to say, put Thomas Cromwell in a dungeon and by evening he'll be sitting on cushions with gaolers owing him money."

Enric VIII (1491-1547), interpretat per Damian Lewis, és el segon monarca de la casa Tudor a l’Anglaterra de la dècada de 1520. El país s’enfronta a un conflicte polític que el mateix Rei ha generat, mirant d’anul·lar el seu matrimoni amb Caterina d’Aragó (1485-1536), per a casar-se amb Ana Bolena (1507-1536), la seva amant. Per a fer-ho, es veu obligat a trencar lligams amb l’Església Catòlica, i a fundar-ne una de nova, de la qual en serà el cap absolut, l’Església d’Anglaterra, o anglicana. Dissoldrà els monestirs, s’enfrontarà amb el Papa i amb la major part d’Europa, i forçarà, també, la unió d’Anglaterra amb Gal·les. Tot plegat, ho farà aconsellat per Thomas Cromwell, amb un paper importantíssim en la història del país, és el veritable protagonista d’aquesta minisèrie.

A Cromwell li dóna vida Mark Rylance, tot un descobriment interpretatiu personal, que ha estat nominat en aquesta edició dels Òscars com a millor actor de repartiment, gràcies al seu paper a ‘ El puente de los espías’, i que compta amb una llarga experiència teatral. Wolf Hall, però, no és 'puro teatro', és l'exemple de gran producció històrica, de gènere dramàtic i polític (a més el vestuari és una passada). Adaptant de forma brillant la novel·la de Hilary Mantell, s’allunya de la versió d’Enric VIII shakesperiana, a la que estem tan acostumats, i ens apropa al punt de vista de Thomas Cromwell, a qui de ben segur, un cop conegut, etiquetarem de ‘trepa polític’. 

Wolf Hall, 2015, tumblr.

Però no m’oblido del nostre rei, Damian Lewis està magnífic, imponent, desprén l’atractiu enlluernador que el paper li demana, i ens regala escenes majestuoses. L'eròtica del poder. Aquesta obra tracta l'espectador com a un personatge més de la seva trama. Us endinsareu en la seva foscor amb facilitat, és una sèrie tranquil·la, de ritme lent, greu, intel·ligent. Esplèndida. 

#4 - Vikings

Any d’estrena: 2013 - (on air)

País: Canadà / Irlanda

Creador/s: Michael Hirst

Producció: The History Channel

Repartiment principal: Travis Fimmel, Clive Standen, George Blagden, Katherine Winnick

"Warriors don't show their heart until the axe reveals it."

Feia falta alleugerir una mica de pes després de tanta sèrie dramàtica, alguna cosa que ens enganxi i ens diverteixi a la vegada, que inoculi coneixements d’història com qui no vol la cosa. Vikings, tres temporades i a punt de començar-ne la quarta.

Un dels herois més famosos de la cultura nòrdica, Ragnar Lodbrok (Travis Fimmel), és el protagonista d’aquesta última sèrie. Ragnar, descendent d’Odin, déu de la guerra, es converteix en el rei dels víkings, i engega una campanya bèl·lica per a conquerir terres llunyanes, encara per descobrir, a través del mar de l’oest i acompanyat dels seus guerrers i la seva família. Curiosament, a tot plegat, Michael Hirst hi afegeix el personatge de l’Athelstan (George Blagden), un monjo anglosaxó que és segrestat per Ragnar i que es converteix en la mà dreta del cap del clan. Es posen de manifest, així, les diferències culturals i religioses, l’ambició per saber i descobrir-se el món, l’un a l’altre.

La producció no és res espectacular, penseu que el pressupost és molt més baix que el de les propostes anteriors, però tampoc tens ganes d’arrancar-te els ulls. És coherent, i supleix les limitacions que té, amb interpretacions més que notables. A més a més, està molt ben documentada, el paisatge és espectacular, i les llicències que es pren, en l'àmbit de guió, són necessàries. Potser el més interessant és, que ens brinda la possibilitat de conèixer de prop, aspectes del dia a dia, tradicions i rituals de la cultura nòrdica, que fins al moment desconeixíem.

Vikings no només és una sèrie de gènere històric, sinó que també conté grans dosis de mitologia, acció, passió i un important component bèl·lic.

La recomano especialment estèticament, penseu que als nòrdics el tema del pudor els relliscava bastant, no s'hi miraven massa a l'hora de vestir-se. Molt fan dels víkings, així en general. 

Vikings, 2013, tumblr.

Tingueu sempre al cor la idea d'Ítaca, bon viatge! :)


Salut i lletres,

Mahalta.