Ressenya: Uno más uno.

(sona) - All night long - Jason Mraz (Lionel Richie)

Itunes estava de celebració, no em pregunteu que se celebrava, ni idea, el cas és que tenien un llistat de títols a preu de ganga, dos eurets, fins i tot algú amb una economia com la meva podia deixar-se anar una mica. Vaig triar-ne un a la babalà, aquest era el nivell, guiant-me per ‘Me before you’, una altra novel·la de l’autora de la què havia sentit molt a parlar, vaig fer-me amb ‘Uno más uno’. El resultat, n’és el següent.

Títol Uno más uno

Autor/a Jojo Moyes

Ed. Suma de Letras · 2014 · 400 pàgs.

Llengua Castellà

"—Qué es esto? —dijo mirándolo con suspicacia.

—Whisky, triple seco y zumo de naranja.

Dio un sorbo. Y luego otro más largo.

—Está muy bien.

—Sabía que le gustaría. Lo he hecho especialmente para usted. Se llama Bastardo Quejica." 
(Uno más uno, Jojo Moyes - capítol 19)

Uno más uno és una fotografia en color, un missatge del que no t’escapes, i és també, un elogi als perseverants. Narrativa anglesa, amb pinzellades d’humor, drama i romanticisme, Jojo Moyes eleva el gènere realista contemporani, a una nova dimensió. Al·leluia! Com prendre’s un cubanito a l’estiu: orxata ben fresca, combinada amb una bola de gelat de xocolata. Per separat mola, però junt...? Superb. El que jo us digui.

El llibre consta de quaranta-un capítols, cada un d’ells narrat per quatre personatges principals, amb un tons i veus ben diferenciades, la construcció de caràcter és fantàstica i molt visual. I tot i que el ritme de la novel·la és un punt inconstant, dividint-la en quarts, el primer va requerir-me bastant d'esforç (detalls descriptius que sentia que no li feien falta), els altres tres em van semblar fascinants. Dos dies em va durar, i tenint en compte el nivell d’estrés que em gasto, creieu-me, és poquíssim. La trama està molt ben elaborada, la narració és detallista i cuidada, i la traducció, brillant. Una qualitat literaria força més alta del que m'esperava, la veritat. Una sorpresa més.

Sinopsis

Coneixem la Jess, separada, al voltant dels trenta, amb dues criatures a càrrec, es guanya la vida netejant pisos i fent de cambrera al pub del poble. La Tanzie, la filla petita, és especial, un geni de les matemàtiques que adora a en Norman, el seu gos, i a en Nicky, el germà gran. Fill de l’exparella de la Jess, enganxat als videojocs, i d'aspecte estrany, en Nicky s’ha convertit en el sac de boxa dels companys de classe, i no sembla voler parlar-ne amb ningú. 

I l’Ed, programador informàtic, amb empresa pròpia i sense problemes econòmics, que es trobarà enfrontant-se, per un error estúpid, a una important batalla legal que l’obligarà a canviar de prioritats, i de punt de vista.

"Lo que pasa con los números —dijo, como si hubieran estado manteniendo una conversación totalmente diferente— es que no siempre son números. Quiero decir, i es imaginario. Pi, trascendente. Igual que e. Pero si los juntas, e elevado a i veces pi da menos uno. Forman un número que no existe. Porque menos uno no es un número, sino un lugar donde debería haber un número.

—Bueno, eso tiene todo el sentido —dijo Nicky.

—Para mí desde luego —dijo el señor Nicholls—. Me siento como un espacio donde debería haber un cuerpo." (Uno más uno, Jojo Moyes - capítol 17)

Tots quatre, i sense esperar-s'ho, compartiran un llarg viatge amb cotxe, destí Escòcia, per a assistir a un concurs de matemàtiques, que podria canviar-los la vida per complet. Posant sobre la taula les diferents realitats vitals de cada personatge, i amb grans dosis d’humor i optimisme, qüestionaran tot el que creien saber, aprenent i desaprenent-se els uns als altres. Es veuran obligats a parlar i a obrir-se, a gestionar la solitud, a practicar l’empatia, escoltant-se, observant-se amb deteniment, i a deslliurar-se de prejudicis. Aquesta és la història de quatre persones, a qui només els fa falta uns quants quilòmetres, per a donar-se i donar-nos, una gran lliçó de vida. 

"—Entonces, ¿limpia usted muchas casas?

Ella frunció un poco el ceño.

—Sí.

—¿Tiene muchos clientes habituales?

—Es un complejo turístico.

—Y… ¿era esto lo que quería hacer?

—¿Que si quería limpiar casas? —Enarcó una ceja como para comprobar que le había preguntado eso—. Pues no. Yo quería ser buceadora profesional. Pero tuve a Tanze y no pude hacer que el cochecito flotara.

—Vale, era una pregunta idiota." 

(Uno más uno, Jojo Moyes - capítol 11)

Jojo Moyes escriu sobre les coses petites. Dibuixa amb pinzell fi uns personatges que t’atrapen, et remouen alguna cosa per dins, que necessita pair-se amb temps. És especialment delicada en l'escena, pots sentir-ne les olors i les angoixes, i tot i que el punt de partida és desolador, la narració és plena de llum i franquesa. Molt cuidada. M'ha captivat especialment el personatge de la Jess, em pregunto quantes mares com ella hi ha allà fora, mereixent més del que reben, però somrient i mirant als ulls a la vida. 'No em digueu què és el que no puc fer', ens diria ella. 

"Por eso no se había venido abajo cuando Marty la abandonó. Era lógico: él no podía hacerle daño. Lo único que le importaba de verdad a Jess eran aquellos dos niños y hacerles saber que estaban bien. Porque, aunque todo el mundo te tire piedras, si tu madre te respalda, estás bien. En lo más profundo de ti sabes que te quieren. Que mereces que te quieran." 

(Uno más uno, Jojo Moyes - capítol 17)

No he pogut escriure aquesta ressenya tot just acabar-me el llibre, perquè sentia que necessitava oxigenar-la, deixar-la créixer. No és un plaer ràpid, t'obliga a replantejar-te a tu mateix, però si en respectes el tempo, amb els dies, et sorprens pensant: Com m’ha agradat aquest llibre! He de recomanar-lo sí o sí. 

La Bella y la Bestia, 1991, tumblr.

"La ley de las probabilidades en combinación con la ley de los grandes números sostiene que, para lograr algo contra todo pronóstico, a veces tienes que repetir un acto un número creciente de veces para obtener el resultado deseado. Cuantas más veces, más probabilidades. O, como le explico a mi madre, básicamente tienes que insistir." 

(Uno más uno, Jojo Moyes - capítol 41)

Salut i lletres!

Mahalta.