Mostrando entradas con la etiqueta Persona Normal. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Persona Normal. Mostrar todas las entradas

sábado, 10 de septiembre de 2016

Reseña: Persona Normal

'Somos animales de lenguaje, criaturas que sueñan.' 

Buenos días, lectores.
Empezamos nueva temporada y lo hacemos con la reseña de la que ha sido, sin duda, mi mejor lectura del verano. Espero que os animéis a leerla y que la disfrutéis tanto como yo. Sobretodo, y como siempre, comentadme que os ha parecido.

domingo, 14 de febrero de 2016

Benito Taibo; (TED)

<< La República democrática de los Lectores >>


La majoria de records que tinc neixen de la casualitat, de la sorpresa, els fets que més em marquen, els que no oblido, són aquells que succeeixen sense esperar-m’ho. 

Ahir al vespre, mentre navegava per internet, vaig descobrir un vídeo molt especial. Es tracta d’una xerrada organitzada per TED, una comunitat sense ànim de lucre, fundada l'any 1984, que per mitjà de conferenciants d’origen i especialitats professionals diverses, tenen en comú la voluntat de difondre idees i missatges per al CANVI: social, econòmic, polític, tecnològic... etc.
En aquest cas, la xerrada va a càrrec de Benito Taibo (1960), escriptor mexicà i autor, entre d’altres de Persona Normal (2011) i Cómplices (2015), tots dos editats per Planeta

Confesso que encara no n'he llegit cap dels dos, tot i que n'he trobat crítiques boníssimes, sobretot de 'Persona normal', que fa setmanes que apareix en les 'millors lectures de l'any'. El que és segur, i amb data d'ahir, és que passen a formar part de la meva llista extensíssima de pendents, i absolutament necessaris. Un altre autor a seguir.
"No hay nada más peligroso que un lector." Benito Taibo, TEDtalk, 2 de novembre de 2015.
Aquest és un post ben senzill, simplement tenia ganes de fer-vos partícips de la meva troballa i convidar-vos, enèrgicament, a que us escolteu la xerrada, que tot i que a causa del marcat accent mexicà de l’escriptor, hi ha estones que costa d'entendre, no deixa de ser molt, molt interessant. Val la pena que us ho prengueu amb calma, i us la torneu a posar les vegades que facin falta. 
Un missatge per a la vida que, qualsevol de nosaltres, voldria ser capaç de transmetre a les futures generacions, i a les presents! Perquè mai no és tard, ni és mal moment, per obrir un llibre.


"Somos lo que hemos leído o seremos, por lo contrario, la ausencia que los libros han dejado en nuestras vidas?" Tomás Eloy Martínez.

Gaudiu-la. 




p.s El poema que recita l'escriptor, d'en Rafael Alberti, és 'de una belleza apabullante'. Us en deixo el link, per si voleu donar-li un cop d'ull :)


Salut i lletres!

Mahalta.