Ressenya: Horizonte Martina

(sona) - Steamroller - James Taylor

Títol #1 Martina con vistas al mar  #2 Martina en tierra firme

Autor/a Elísabet Benavent

Ed. Suma de Letras · 2016 · e-book, 400/500 pàgs.

Llengua Castellà

"Empiezas el martes. Bienvenida a El Mar. Bienvenida al giro que cambiará tu vida, Martina." 

(Martina con vistas al mar; Elísabet Benavent - cap. 4)

Ja us havia parlat de l’Elísabet Benavent, en el post que vaig fer sobre els favorits del 2015. És una autora que segueixo de prop. En una mena d’intercanvi coherent, als seus llibres els demano allò que saben donar-me, i sense més. No n’espero una qualitat narrativa alta, fal·làcies vitals, o teories metafísiques impossibles. Pretenc que em facin passar un parell de dies divertits, somrient davant les seves pàgines, i imaginant, que aquella pot ser temporalment la meva vida, els meus problemes, o ells, els meus amants. I sempre compleixen, sobradament. 

L'Elísabet Benavent està de moda, és l’aposta segura de la seva editorial, Suma de Letras. No és d’estranyar que últimament ens la trobem fins a la sopa. Un estil lliure, sexy, esbojarrat i sense pretensions, és la clau del seu èxit, dotant sempre d'intensitat la quotidianitat.

"–No. Tú te crees que por correr más rápido ese futuro que tantas ganas tienes de vivir vendrá antes, pero ¿sabes qué? Que si sigues haciéndolo, llegarás cansado y no te esperarán más que los jirones de aquello que quisiste coger por el camino y que rompiste de tanto tirar." (Martina con vistas al mar; Elísabet Benavent - cap. 41)

Elísabet Benavent.

Horizonte Martina és la darrera bilogia que ha publicat, seguint la fórmula de l’èxit i repetint patrons. Ha fet ‘més del mateix’. Gènere romàntic-eròtic postmodern. Però no ho critico, en absolut, em sembla fantàstic que hi hagi qui d’entrada no busqui cap profunditat artística ‘per se’, i que així, em permetin desconnectar llegint. Sembla un oxímoron, però no ho és. 

Una de les coses que més m’agraden de la seva narrativa, és la forma en què construeix a les protagonistes femenines. Elles mai no són princeses buscant qui les salvi de l’avorriment, sinó dones al voltant dels trenta, sovint amb corbes, vestint talles d’adulta. Independents, malparlades, plenes de dubtes, que no obstant això, tiren endavant, planten cara. Què?Hi encaixeu? I és que a més, totes les seves novel·les són un gran elogi a l'amistat, aquella que et porta a preguntar: –A qui hem de matar?!, quan la cosa es complica. Tot ben amanidet amb un bon raig d'humor i un polsim de mala llet, perquè Benavent escriu així, pel boc gros, sense filtres ni pudor. Que cada cosa té el seu nom i no estem en edat de cansar-nos amb subtileses, que si s’ha de dir cul, es diu cul i palante, que tots en tenim un, i la bellesa sempre és subjectiva. 

tumblr.

Sinopsis

"Pablo Corazón de León te pone a ti de muy buen humor, ¿eh? Pues que sepas que me caes mejor cuando eres un robot que imita las emociones humanas. Me perturba que las tengas por ti misma. Debes estar violando al menos dos de las tres leyes de la robótica de Asimov. Te programaron para protegernos, no para sentir." (Martina con vistas al mar; Elísabet Benavent - cap. 55)

La Martina treballa com a cuinera en un hotel de Madrid. És una noia quadriculada, racional, un pèl freda, sovint callada. Exhaustiva en la feina. No  li escau socialitzar amb els altres, és conscient de les seves limitacions. Estabilitat i rutina, són la seva marca vital. L’Amaia és infermera i és, també, una de les seves millors amigues, irreverent, esbojarrada, pura adrenalina. La Sandra, l'últim personatge femení important, és superficial i un punt esnob, fa anys que es prepara unes oposicions per treballar com a notaria, però s'ho pren amb calma.  

I... (so de tambors) en Pablo. Xef d’un dels restaurants més importants de la capital, avantguardista, genial, un modernillo, que ho sent i ho viu tot a màxima potència. Enamorat de l’amor, estima per sobre de les seves possibilitats, per sobre, fins i tot, del que és saludable. 

En un cop de sort la Martina entrarà a formar part de la plantilla d’en Pablo Ruiz. No podien trobar-se, i descobrir-se, dues persones aparentment més diferents. Només tenen una cosa en comú, l'amor per la cuina.

El Mar, un restaurant, un escenari i una promesa. Que tot ho broda, fins i tot els tovallons. 

"Chéjov dijo: «La medicina es mi esposa legal; la literatura, solo mi amante»—murmuré viendo los primeros reflejos anaranjados del cielo, en el agua.

—Es curioso…, se le conoce más por la pasión que le dedicó a su amante que por el amor a su mujer, ¿no?

—A veces la vida es así. Sencillamente encontramos un poco más tarde el amor de nuestras vidas. " (Martina con vistas al mar; Elísabet Benavent - cap. 65)

Sent del tot sincera, aquests no han estat, en general, els llibres que més m'han agradat de l'Elísabet Benavent. Potser és perquè venia de lectures molt potents, però els hi he trobat més peròs que a la resta, sobretot al primer. Massa espai per la reiteració de les descripcions de caràcter, o per les neures dels seus personatges. Un llenguatge una mica passat de voltes, que fent un bon ús de la ironia, no caldria repetir tant. I que consti que no hi tinc res en contra, com he dit abans, m'agrada la irreverència, però hi ha hagut estones en què ha arribat a cansar-me una mica. 

Obviant això últim, m'ho he passat pipa. Martina en tierra firme, la segona novel·la de la bilogia, té un dels epílegs més intensos que he llegit fins ara. Llagrimetes. A més, he descobert que en Pablo és el meu prototipus d'home ideal. (Apa, vés i busca'l reina) 

Poques vegades m'havia agradat tant un personatge masculí, amb els seus pros i els seus contres. La veu narradora va canviant segons el capítol, així, el lector és capaç d'empatitzar amb totes dues vivències. Doncs bé, decididament jo he empatitzat molt més amb la d'ell, la d'en Pablo. Probablement perquè en comparteixo la passió i la visceralitat, la constant continència emocional de la Martina... m'ha exasperat una mica. 

"–No puedo–conseguí balbucear-. No puedo, Pablo. Y me mata.

–Sí que puedes. No te convenzas de lo contrario. Apóyate en mí y yo lo haré en ti." (Martina en tierra firme, Elísabet Benavent)

Sigui com sigui, si no passeu pel vostre millor moment, i necessiteu una descàrrega d'energia ràpida, en plan "la Joie de Vivre", aquests són els vostres. Seguirem amatents a tot el que publiqui aquesta autora.


p.s No he afegit més fragments de Martina en tierra firme, perquè no vull fer-vos 'spoilers' i que acabeu odiant-me... ;) 

Salut i lletres!

Mahalta.